0 items
El meu compte

Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols: Història i històries per compartir

Un magnífic monestir benedictí fundat a la primera meitat del segle X és el cor del Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols, un museu –eclipsat per l’Espai Carmen Thyssen– que paga la pena conèixer.

Sant Feliu de Guíxols és ciutat de museus de totes, totes. Hom sap que el conjunt monàstic de Sant Feliu de Guíxols és un dels de més anomenada de tot Catalunya, al costat de figures imponents com el de Poblet, o benauradament històriques com els de Ripoll i Sant Joan de les Abadesses.

Però, sense sortir d’osques: a Sant Feliu de Guíxols, emplaçament privilegiat i cor de la Costa Brava, que cada any rep milers i milers de visitants d’arreu i de més enllà, hi roman un dels conjunts coneguts, reconeguts i històricament i patrimonial més importants de Catalunya. No en va, un mil·lenni d’història li atorga, més que a cap altre, una solemne entitat, corporeïtat i solidesa. No en va, la seva monumentalitat –valgui la redundància, essent un monument– li ha valgut ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, a l’estil de les més grans construccions del país.

En aquestes que el conjunt ha esdevingut centre cultural i patrimonial de Sant Feliu de Guíxols. Els seus múltiples espais, dedicats a diversos àmbits del coneixement, són coneguts al Baix Empordà (potser, i injustament, no tant, més enllà): el gran espai de congressos, que pot emprar-se per al sector més acadèmic, o per a trobades, conferències, networking i molts més empres; i tot plegat sense oblidar altres àrees com la de Gastronomia (al Jardí de l’Hort del Rector; no hi ha lloc més adient que aquest)... D’altra banda, s’hi organitzen visites de diferent mena que engloben gastronomia monacal o itineraris guiats de tall històric pel conjunt monàstic. I una de les més completes: la visita musicada Medievàlia, a càrrec de Maya Kanaan i Pedro Burruezo, artistes de renom especialitzats en la música sufí de caire més místic, espiritual. Fet i garbellat, una visita a aquest conjunt, sia acompanyada de parla o sia acompanyada de música, sempre esdevé una experiència fascinant per a tots els sentits.
 

Els espais museístics

Els diferents racons temàtics de què disposa un conjunt tan corprenedor són diversos i, en essència, únics. Museus i exposicions que varien en temàtica però que mantenen un únic rerefons històric i patrimonial: mantenir Sant Feliu de Guíxols al cor. Diferents facetes i aspectes del poble, diferents arestes del joiell de mil cares. La més recent és l’exposició del Tren de la Modernitat, que fa una sentida remembrança a un dels esdeveniments que marcaren el progrés de la vila: l’arribada del primer tren a Sant Feliu de Guíxols fa 125 anys. Un símbol del creixement que suposà i un signe dels temps que ara ha esdevingut ja un vague record que ni els més vells recorden però el significat del qual perviu al cor del poble i, ara, gràcies a una exposició, li dóna visibilitat a tots aquells que visitin el Museu.

 

“A Sant Feliu de Guíxols, emplaçament privilegiat i cor de la Costa Brava, hi roman un dels conjunts coneguts, reconeguts i històricament i patrimonial més importants de Catalunya.”

 

I és que Sant Feliu de Guíxols és ric en Història i en històries. No tothom sap que la població s’assenta sobre uns antiquíssims orígens, fonaments. El poble iber va deixar la seva traça al capdavall d’aquest emplaçament de la Serralada Litoral. Una exposició històrica sobre els ganxons, el poblat iber que predominava a la zona, i que permet a tots aquells qui s’hi apropin conèixer de primera mà com era aquella antiga vida abans de l’arribada dels romans. Es titula Guíxols: Eines i Creences i comporta una àmplia i vasta mostra sobre la vida quotidiana, el dia a dia del poblat que sobrevivia a Guíxols, així com les creences que motivaven i dirigien la seva conducta: la roba que vestien, els estris que empraven, la seva religió i l’arribada dels romans… Fins i tot es diu que el mot Guíxols és d’origen iber! Quan hom parla d’ells, sempre són aquella misteriosa cultura que, malgrat caure tan lluny en el temps, no cau tan enllà en l’espai. Com una sort d’avantpassats nostres dels quals en sabem ben poc, els ibers romanen inscrits en la nostra història; i gràcies a les exposicions com aquesta, podem descobrir aquelles llunyanes arrels, abans que l’Empordà fos empordanès, abans que Catalunya fos catalana.

 

“L’exposició del Tren de la Modernitat fa una sentida remembrança a un dels esdeveniments que marcaren el progrés de la vila: l’arribada del primer tren a Sant Feliu de Guíxols fa 125 anys”

 

La biografia de Josep Albertí i Corominas hauria de ser coneguda per tot veí de la vila. La mostra Albertí: l’interior parla sobre el pintor guixolenc més internacional. Tot i gaudir d’una gran quantitat d’obra paisatgística, que és la que més se li reconeix, L’Interior mostra una faceta menys coneguda del seu art de caire proper a l’expressionisme, amb un traç i un dibuix marcats, i un ús del color predominantment alegroi. Una mostra d’objectes i espais quotidians, casolans, habituals arreu, que permeten apropar-se a la vida diària del pintor, al seu entorn.

Cal no oblidar-ne una altra d’important: el dia a dia monàstic i com aquest ha influït en la construcció i la vida al seu voltant. Centre de culte i centre educador, si bé una església o esglesiola podia atreure persones per establir-se al seu voltant, un monestir era encara més important a nivell religiós i social. L’exposició sobre el conjunt monumental en si recorda la vida que es duia a terme en el poble medieval, emmurallat, amb grapats de menudes cases i carrers que desembocaven al centre neuràlgic: la plaça del Mercat.
 

Una petita bombonera: una antiga caseta de salvament

Un petit afegitó. El Museu compta amb un annex d’allò més sorprenent en el món dels museus: l’antiga caseta del salvament dels nàufrags, plena d’estris i utensilis que empraven els pescadors voluntaris que formaven la brigada de salvament quan era menester. Un conjunt únic, testimoni del passat mariner de la vila.

I encara una altra: l’arribada de la industrialització a Catalunya va portar Sant Feliu a especialitzar-se en fabricar quelcom a l’abast del seu propi entorn: als segles XIX i inicis del XX, el suro es convertí en la indústria central per excel·lència de la vila.

Exposicions de tota mena, variades i amb un eix vertebrador comú: Sant Feliu de Guíxols i la seva llarga, vasta i dilatada història. Aturada obligatòria al conjunt monàstic i les seves exposicions.

 

Article publicat al número 43 de D'estil. 

Situació
data-picto="/FitxersWeb/67923/point-museus.png" >
Tornar al llistat

Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Si continua navegant, està donant el seu consentiment pel seu ús. Més informació aquí

Accepto
Top