0 items
El meu compte

Nosaltres som el temps

 

Sabem que totes les funcions fisiològiques, bioquímiques i de comportament són periòdiques. Et fet que ens haguem adaptat a un planeta que fa una volta cada 24 hores ha condicionat, sens dubte, infinitat de ritmes biològics en plantes i animals, inclosos els humans. Passa el mateix amb els ritmes anuals o estacionals o, fins i tot, amb períodes més curts que van dels segons a les hores. De moment, no podem travessar el temps extern a nosaltres, però hi ha altres temps que sí tenim a l’abast: els nostres. Nosaltres som la vertadera màquina del temps.

 

Des que l’home existeix, el pas del temps ha estat objecte de reflexió i interès. El transcurs de les estacions i els canvis que experimentem diàriament, tant en l’entorn com en el nostre propi organisme, són experiències inseparables de l’existència. Potser han estat les sensacions de “normalitat” i de quotidianitat les que han fet aparentment innecessària una explicació científica d’aquests fets. A pesar d’això, com ha passat amb altres fets rellevants en la història de la ciència, es va començar a estudiar i a buscar explicació a fets aparentment tan simples com són els moviments diaris de les fulles de les plantes i de moltes flors. Això va succeir a inicis del segle XVIII, però no va ser fins al segle XX que s’inicià l’estudi sistemàtic i la creació d’un cos de coneixement que donà lloc a la nova disciplina de la cronobiologia, avui dia totalment consolidada i en plena efervescència de nous descobriments.

 

"Atès que l’organisme experimenta canvis diaris (els ritmes circadiaris), també ho faran les malalties que podem patir i la sensibilitat de l’organisme als diferents fàrmacs."

 

La cronobiologia: l’estudi del nostre rellotge intern

Actualment sabem que tots els organismes tenim estructures que regulen, de forma rítmica, la pràctica totalitat de les nostres funcions orgàniques. En el cas dels animals, aquesta mena de “rellotge intern” està situat en una petita part del nostre cervell (als nuclis supraquiasmàtics de l’hipotàlem). La cronobiologia és, doncs, la ciència que estudia el funcionament d’aquests rellotges, de com es posen en hora cada dia amb l’entorn, de com afecten al funcionament de la resta de l’organisme i de com podem utilitzar aquest coneixement en favor de la salut.

En un vessant més aplicat, una subdisciplina de la cronobiologia estudia com pot variar l’efecte terapèutic d’un medicament (o la toxicitat) al llarg del dia. Així, resulta evident que, atès que l’organisme experimenta canvis diaris (els ritmes circadiaris), també ho faran les malalties que podem patir i la sensibilitat de l’organisme als diferents fàrmacs. Aquests aspectes són els que estudia la cronofarmacologia, així com altres aplicacions clíniques en el diagnòstic d’algunes patologies, basant-se en possibles alteracions dels ritmes biològics. No és el mateix fer unes anàlisis a primera hora del matí que fer-les a mitja tarda...

 

"Existeixen “rellotges” en pràcticament tots els teixits de l’organisme."

 

Tornant a aspectes més basics, la cronobiologia és encara un terreny de descoberta en el què, per la seva joventut, es fan troballes apassionants, com ara l’existència de “rellotges” en pràcticament tots els teixits de l’organisme, o l’existència de receptors de llum diferents dels de la visió. Encara resta molt per entendre com funciona tot això. Tot just estem començant a escriure el futur!

 

Article publicat al número 24 de D'estil. 

Tornar al llistat

Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Si continua navegant, està donant el seu consentiment pel seu ús. Més informació aquí

Accepto
Top