0 items
El meu compte

Es detecta una nova síndrome mortal: el “més més”

 

Les presses, l’absència de rumb i les hores infinites de feina amb la intenció d’aconseguir més de més tenen un mal pronòstic, tant per a la nostra salut com per a la de la nostra empresa. La Txell Costa ens alerta d’aquest perill mortal amb el seu llenguatge proper i entenedor al qual ens té avesats perquè apostem per la flexibilitat, l’acceptació i la qualitat de vida per damunt de tot.


Vivim en una societat que ens impulsa a demanar més de tot per poder ser feliços: més sou, més bellesa, més amor, més salut... Aquest “més més” ens genera un grau d’ansietat i estrès brutal, perquè ens autoimposem unes necessitats i unes expectatives que no són realistes; al contrari. I, per si no n’hi hagués prou, el discurs que diu que si et lleves ben d'hora ben d'hora i no ho aconsegueixes ets ximple no ens ajuda gens. No al positivisme perquè sí! Si al positivisme amb uns arguments realistes!

 

“Vivim en una societat que ens impulsa a demanar més de tot per poder ser feliços: més sou, més bellesa, més amor, més salut...”

 

Fer de tot i de res és no arribar enlloc

Aquesta pel·lícula que ens hem muntat la detecto en molts dels emprenedors que vénen al meu despatx, suposadament, perquè els ajudem a engegar el seu web i les xarxes socials, per exemple. Però, parlant amb ells, m'adono que l'autoexigència està fent a miques el seu acabat d'estrenar negoci.

Tenen tanta por que són incapaços d'escollir un parell o tres de productes estrella per oferir a un segment de població en concret. S’estimen més fer de tot i de res, com si fossin una ràfega, i veure qui pica, perdent, és clar, força i energia pel camí perquè no focalitzen en la direcció correcta. I amb uns preus poc estudiats que amb prou feines cobreixen els costos.

 

“L'autoexigència fa a miques molts negocis acabats d'estrenar”

 

Fer més hores que un rellotge per quedar-se’n sense

Amb aquest enfocament erroni de base, que es barreja amb una marca descafeïnada i deshumanitzada per les presses (de cap manera n’hi ha prou amb tenir un logotip i un nom, sense filosofia ni personalitat), treballen hores i hores sense fi. I més hores encara, perquè aquesta societat del “més més” els ha dit que si treballen molt, no dormen i acaben fets caldo, entraran en el nirvana de l'èxit. En resum: que potser estaran sols, tindran la salut trinxada i seran uns pedants, però aconseguiran un èxit brutal.

 

“Aquesta societat del “més més” ens diu que si treballem molt, no dormim i acabem fets caldo, entrarem en el nirvana de l'èxit”

 

Ai, la paciència!

I tot ràpid i corrent. I ens estranya si el primer any no tenim beneficis! I, si no veiem un duro aviat, abaixem la persiana del negoci de seguida! "Però que no havíeu fet un pla d'empresa previ?", penso sempre. A Suïssa (on l’emprenedoria és una assignatura a l'escola, per cert) diuen als alumnes que prevegin el pla d'empresa sense tenir sou durant els tres primers anys. Ai las! Aquí ens posaríem les mans al cap.

Tant de bo aquesta síndrome del “més més” s'acabi aviat i prevalguin criteris com la flexibilitat, l'acceptació i la qualitat de vida. Ah! I ja que hi som, carreguem-nos mots com “perfecció” i “competència”, si us plau, perquè són el súmmum de la robòtica humana.

 

Text: Txell Costa.

Article publicat al número 35 de D'estil.

Tornar al llistat

Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Si continua navegant, està donant el seu consentiment pel seu ús. Més informació aquí

Accepto
Top