0 items
El meu compte

Del cartonatge a l’elaboració de pa eucarístic

 

Només d’entrar ja se sent l’olor de la farina de blat, com en un forn de pa. Mesclada amb aigua únicament i exclusiva, aquesta farina, que procedeix de Navarra, és la matèria prima de les formes sagrades de les eucaristies que s’elaboren en un obrador de la Fraternitat de Santa Clara de Vilobí d’Onyar. Es tracta d’un ofici antic però fins fa poc desconegut per a aquestes germanes, que van haver d’aprendre a elaborar pa eucarístic per fer front als efectes de la crisi.

 

Anys enrere, les Germanes Clarisses de Vilobí d’Onyar muntaven capses manualment per a una empresa de cartonatges olotina, però la crisi les va deixar sense encàrrecs i el 2011 van decidir reinventar-se i començar a elaborar pa eucarístic. Per a elles, tot i que era una tasca totalment desconeguda, representava també una possibilitat de tirar endavant amb la flexibilitat d’horaris que necessiten per poder continuar amb la vida a la fraternitat, on també ofereixen servei d’hostatgeria. Unes altres germanes de Navarra que fa temps que n’elaboren les van guiar en el procés, i enguany ja el tenen perfectament mecanitzat. En un matí, de dos quarts de deu a les dues del migdia, que és el temps que solen dedicar a aquesta tasca, en poden arribar a produir 500. Ara bé, com que treballen sota comanda per no tenir estoc i no baixar el llistó de qualitat del producte que ofereixen, hi ha tardes que també les han de dedicar al pa eucarístic.
 

Sigui com sigui, després d’haver-se format degudament, van invertir en la maquinària necessària i es van posar mans a l’obra. Les germanes Clara i Rita fan funcionar els aparells, però la resta de la fraternitat (10 germanes més) col·labora en la selecció i l’empaquetament de les formes eucarístiques. Com que és una tasca que no requereix esforç físic, tothom hi pot contribuir sense problemes.

 

"Per a les germanes, elaborar pa eucarístic representava una possibilitat de tirar endavant després d’haver-se quedat sense encàrrecs a l’empresa de cartonatges per a la qual treballaven."

 

El procés d’elaboració de les formes, però, resulta més laboriós del que sembla. Primer cal batre les proporcions adequades de farina i aigua durant uns 10 minuts. Elles no hi afegeixen cap tipus d’additiu per aconseguir una bona qualitat del producte i fer-lo el més natural possible. Després, un dispensador automàtic reparteix la massa de forma homogènia sobre unes planxes de ferro que cal haver encerat prèviament (per això, les primeres làmines de pa que surten no serveixen, perquè queden impregnades de cera). Abans de tallar-les, cal humitejar les làmines perquè no es trenquin. Durant la nit, les deixen reposar entre tres i quatre hores dins d’una cambra humidificadora. Més endavant sí: les tallen a màquina, les deixen assecar, les revisen manualment per eliminar aquelles que hagin pogut quedar malmeses, les pesen i les emmagatzemen en bosses de diferent nombre d’unitats per tancar-les al buit. Un cop fet tot això, el producte ja està llest per enviar cap a Girona, la resta de Catalunya, València, Astúries, Múrcia o allà on les demanin, ja que es poden fer comandes des de la pàgina web de la fraternitat, www.clarisas.cat. Les germanes també utilitzen les xarxes socials per promocionar el seu producte, però malgrat les noves tecnologies, asseguren que el que més els funciona és el boca-orella.

 

Pa tradicional i pa àzim de tres mides diferents
 

A la Fraternitat de Santa Clara de Vilobí d’Onyar fan pa tradicional o blanc i pa àzim o groc. L’única diferència entre l’un i l’altre és el temps de repòs de la massa i la temperatura de cocció. La massa del pa groc s’ha d’elaborar un dia abans de coure-la perquè la farina s’oxidi, i cal fer-ho a major temperatura. Deixant de banda el color del pa, també n’elaboren de tres mides diferents: les formes sagrades més petites són les dels fidels; les intermèdies, les de la celebració, per al sacerdot, i les més grans són les de concelebració. Totes ronden un preu econòmic que va dels 2,70 euros als 5 euros per paquet. En el sector no hi ha competència, perquè, per evitar-la, tothom les ven al mateix preu. De totes maneres, per a les Clarisses de Vilobí d’Onyar el més important és fer la feina ben feta per obtenir un producte de qualitat, el qual, més enllà de fer un servei eclesial, també s’utilitza en l’àmbit domèstic per evitar que els panellets es torrin massa per sota dins del forn, per exemple.

 

 

 Article publicat al número 28 de D'estil.

 

Tornar al llistat

Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Si continua navegant, està donant el seu consentiment pel seu ús. Més informació aquí

Accepto
Top