0 items
El meu compte

Plata: molt més que un element químic

 

La plata és un element químic de número atòmic 47 i està situat al grup 1b de la taula periòdica dels elements, que tots hem estudiat a primària, però, de fet, és i ha estat molt més al llarg de la història, perquè ha esdevingut, entre d’altres coses, la matèria prima bàsica d’un ofici mil·lenari que encara existeix: el de l’artesania de la plata.

 

La plata es troba a la natura tot formant part de diferents minerals (coure, níquel, zinc, plom o or) o com a plata lliure, i és molt escassa; representa, tan sols, una part de 10 milions de l’escorça terrestre, per la qual cosa no s’ha utilitzat per a aplicacions elèctriques, sinó, en un 70%, amb finalitats monetàries i, en un 30%, en orfebreria.

 

"La plata representa tan sols una part de 10 milions de l’escorça terrestre."

 

Tot indica que es va començar a separar la plata del plom fa, almenys, quatre mil anys a. C. Des de llavors, quan aquest metall tenia un origen sagrat, es va fer servir per elaborar armes, després es va utilitzar en la manufactura d’utensilis i ornaments (molts destinats també al culte religiós) i, a la fi, es va estendre al comerç quan es van començar a encunyar les primeres monedes de plata. Paral·lelament, és clar, l’ofici de la metal·lúrgia es va difondre a altres latituds.

L’Antiga Roma, Egipte o les civilitzacions d’Orient eren grans amants de la plata. Avui, Argentina, Canadà, Mèxic i els Estats Units en són grans productors, però el Perú està al capdavant de la llista.

 

Artesans de la plata: anys i anys de tradició

L’ofici d’orfebre fou un dels pioners en veure la llum tan aviat es formaren els primers grups socials, moment en què el gust per l’ornamentació, inherent a la raça humana, es va fer evident. Fou en aquest instant quan la perfecta tècnica dels antics i el seu gust exquisit convertiren el treball amb aquest metall en tot un art que encara perdura. Aquest ha estat, doncs, un ofici persistent amb una trajectòria pràcticament ininterrompuda a través del temps. Gràcies a la plata, hem pogut copsar cada cultura, cada pràctica cultural i, gairebé, cada sospir dels seus integrants.

 

"L’ofici d’orfebre fou un dels pioners en veure la llum tan aviat es formaren els primers grups socials."

 

Els primers artesans de la plata, però, no disposaven de prou llibertat com per crear les seves peces, perquè s’havien de cenyir a estrictes normes d’estètica i de disseny que respectessin els codis i la simbologia sagrada establerta per la tradició, la religió i el poder. De fet, els motius de disseny més usuals es relacionaven amb aspectes rellevants de la societat de l’època, sobretot amb la religió, el poder i la mort. L’ofici arribà a ser tan destacat que els bons orfebres gaudien d’un estatus de privilegi, tot i que vivien literalment als tallers, perquè dedicaven la vida sencera a la seva feina.

 

Un ofici en constant evolució

Al llarg de la història, el descobriment de nous metalls ha portat al desenvolupament de noves tècniques de treball i, sobretot després de la Revolució Industrial, a l’ús i aplicació dels metalls amb un sentit artístic, tal com avui és concebuda l’orfebreria moderna.

El metall i el foc esdevenen, doncs, els elements essencials de l’ofici, mentre que les gemmes, les fustes nobles, el marfil, el nacre, l’àmbar, les plomes, el cuir, els acrílics o les resines passen a ser materials complementaris cada cop més usats.

Fou a partir dels anys 60 que l’orfebreria prengué una total autonomia vers la joieria, i, entre els anys 60 i 90, sorgiren nombroses escoles lligades al gremi que contribuïren a fer perdre definitivament la connotació d’ostentació i riquesa lligada als metalls. Ara sí que la plata i els seus combinats s’han integrat definitivament a la vida de la dona i l’home moderns, i, per primera vegada, es comença a valorar l’originalitat i l’exclusivitat de les peces per damunt del seu preu. Aquest simple fet, juntament amb la diversificació de materials i tècniques existents, ha permès que els artesans de la plata gaudeixin d’una àmplia llibertat de creació que els condueix a la categoria d’artistes, uns artistes que estan estretament relacionats amb la tridimensionalitat de l’escultura moderna, perquè, de fet, creen escultures en miniatura.

 

"Fou a partir dels anys 60 que l’orfebreria prengué una total autonomia vers la joieria."

 

La nova orfebreria a casa nostra
 

El cert és que nostre país actua, més aviat, com un espectador de l’evolució d’aquesta disciplina artística, però, al llarg dels últims anys, l’interès per conèixer i emprendre l’ofici és cada cop major, i, a Catalunya, les noves figures que estan sorgint en aquest camp han sabut entendre’l com una via d’expressió personal, tant pel creador com pel portador de la peça, i s’estan convertint en autèntics artistes.

 

 Article publicat al número 1 de D'estil.

Tornar al llistat

Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Si continua navegant, està donant el seu consentiment pel seu ús. Més informació aquí

Accepto
Top