0 items
El meu compte

Ramon Reig i el seu Empordà d’aquarel·la

Rememoro en aquest article el pintor, catedràtic de dibuix, arquitecte i acadèmic empordanès Ramon Reig Corominas (Manila, 1903 - Figueres, 1963) tal com el recorden els qui el varen conèixer com a amic, professor i artista i els qui aprecien la seva obra com a aquarel·lista per excel·lència.

Tot i que era una persona d’una gran vàlua humana, em vull centrar en la pintura a l’aquarel·la que més l’ha identificat i que certament ocupa, en nombre, la major part de la seva obra, anunciant també que el conjunt de la seva producció pictòrica (ja sigui el dibuix, l’oli o el pastel) és objecte d’un estudi complet i exhaustiu que ens portarà a cataloga, aprofundir i situar la pintura de Ramon Reig en el context de l’art del nostre país.

Com a pintor paisatgista, la seva iconografia va assolir una síntesi conceptual i una emoció íntima i ben personal de la terra en la qual va viure i treballar sempre: l’Empordà (i em refereixo a l’Alt Empordà), fidel a l’estimació i a la bellesa que li procurava i el feia gaudir. D’aquesta manera, qui coneix i és afí a la seva obra, pot contemplar el cor de l’Empordà –el de la plana, que, des dels Pirineus fins al golf de Roses, es desplega sota un imponent celatge i va expandint-se entre aiguamolls, closes, els rius Muga i Fluvià i els mateixos camins i viaranys discrets que la solquen, sense relleus vehements ni vegetació exuberant– i percebre talment com s’hi fan visibles les aquarel·les de Ramon Reig.

Quan aquest Empordà esdevé pintura és en el moment predilecte del capvespre, sota un cel de posta, quan els darrers raigs lumínics s’allunyen dolçament i la gamma cromàtica és en sordina, més suau i delicada, i el celatge d’on emana la llum és absolut i manifest, i tot hi resta silent i quiet. Aleshores l’aigua del riu o dels aiguamolls captiva subtilitats cromàtiques i esdevé a voltes vibrant i emmiralla tot un ambient humit i vaporós que s’estampa per un cel omnipresent i infinit. Aquesta és la visió que Ramon Reig assoleix en les aquarel·les, aquest és el seu Empordà quan esdevé el seu paisatge.

I si l’aquarel·la fou l’opció reeixida de Ramon Reig, el que el conduí pel camí més personal en el perfeccionament i aprofundiment de la seva obra i amb la qual va merèixer el Primer Premi d’Aquarel·la de l’Estat Espanyol l’any 1944, també fou aquesta la tècnica que, de manera exhaustiva i rigorosa, va estudiar com a teòric –i com a ningú més–, publicant la monografia inèdita La aquarela en Espana l’any 1954 a la col·lecció de la Biblioteca del Palau de Peralada que impulsava el propietari del mateix castell, Miquel Mateu Pla.

Amb aquesta obra inèdita i pionera, Reig aporta una definició acurada i una visió històrica de l’aquarel·la des dels seus inicis fins a l’actualitat, analitza les particularitats amb llurs respectives causes de l’aquarel·la a l’Estat espanyol i fa una valoració de més de sis-cents aquarel·listes del país predecessors i contemporanis. La monografia venia a suplir la mancança d’un estudi complet i rigorós d’una tècnica que, des de la mateixa Anglaterra, tant havia enriquit la historia de la pintura i havia excel·lit entre els nostres pintors, com en el mateix Marià Fortuny o en Joaquim Sorolla. En aquesta publicació per a especialistes, Ramon Reig ens apropa a la concepció que té de l’aquarel·la, la qual, per la seva transparència, el porta a copsar la incidència i versatilitat de la llum, que, per la rapidesa que requereix en la seva execució, respon a l’espontaneïtat de pintar del natural, sense teories ni elucubracions intel·lectuals, i que, impossible de rectificar, apel·la a la seguretat d’una mà destra en pinzellades decidides i unides, taques cuidades i lleugeres, amb tocs brillants i lumínics, sota la base d’un dibuix ferm i alhora extremadament discret. I així, teoritzades pel mateix Reig les qualitats de la pintura a l’aquarel·la, la transposició a la seva obra es correspon en aiguades de primera magnitud.

És aquesta la meva particular manera de recordar i invitar a descobrir –o a redescobrir– l’obra de Ramon Reig en la seva dimensió, així com la seva vàlua com a artista que coneix amb fonament de causa i aprofundiment la pintura que estudia i conrea, i que sap fusionar en la seva obra el paisatge, la tècnica, el missatge i la seva personalitat en una pintura que s’excel·leix en l’Empordà.


Text: Blanca Sala Reig, historiadora de l’art i néta de Ramon Reig.

Foto: Arxiu familiar de Ramon Reig.

Article publicat al número 18 de D'estil.

Tornar al llistat

Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Si continua navegant, està donant el seu consentiment pel seu ús. Més informació aquí

Accepto
Top