0 items
El meu compte

Samarreta: Jove però amb història


La samarreta és tot un clàssic del nostre vestuari. Actualment se’n produeixen més de 300 milions cada any, totes amb desenes de formes, milers de colors i milions de motius estampats diferents. De fet, aquesta peça de roba forma ja part de la nostra cultura i, tal com ha passat amb altres objectes quotidians, sembla que és entre nosaltres des del principi dels temps, però realment es tracta d’un producte relativament jove.

 

Malgrat que els seus orígens no estan del tot clars, sembla existir un acord en el fet que es tracta de l'evolució d'un tipus de roba interior en llocs de climes càlids. El punt i l’origen exacte d'aquesta peça crea, però, diversitat d’opinions. Uns diuen que ve de l’union suit, una sola peça de roba interior que es feia servir al segle XIV als Estats Units i que ha estat transformada en dues peces. Una altra versió –aquesta més estesa– conta que, durant la Primera Guerra Mundial, el marins de la Royal Navy es posaven samarretes de cotó sota els seus uniformes. Després, els soldat d’Estats Units, que usaven uniformes de llana adequats pel clima nord-americà però no tant per fer front a la temperatura dels estius europeus, es van apuntar a l’ús d’aquesta nova peça. Així doncs, ja a la segona Guerra Mundial tant la marina com l'exèrcit dels Estats Units incorporava la samarreta dins del seu uniforme.

Després d’aquest episodi, la samarreta encara trigaria uns anys a sortir de l'àmbit militar i laboral per popularitzar-se. En aquest procés, Hollywood hi va tenir molt a veure. L’any 1951 es projecta Un tramvia anomenat desig, on Marlon Brando llueix una samarreta com a peça exterior. Uns anys més tard, James Dean la converteix en una icona de rebel·lia juvenil a la pel·lícula Rebel sense causa (1955). Però això no és tot, perquè Elvis Presley també la fa servir augmentat espectacularment la seva popularitat i convertint-la definitivament en una peça exterior.

Durant la dècada dels 60 es comencen a fer servir samarretes estampades i sorgeixen variants com la samarreta de tirants, la de tub, la de coll acabat en punxa... El moviment hippy les fa servir com a mitjà de protesta estampant-hi frases de contingut polític i social. De fet, és aquest moviment l’encarregat d’omplir-les de colors amb el Tie-Dye. D’altra banda, els surfistes també adopten aquesta peça, però d'una altra forma.

També és a principis dels 60 quan Floyd Smith imprimeix per primera vegada el logotip de la seva botiga sobre una samarreta. Era, si es vol, la primera samarreta comercial.

Ja als 70, el seu ús és habitual i es diversifica encara més: la samarreta esdevé una forma d'expressió d'idees, una plataforma d'art, una eina reivindicativa, un instrument propagandístic... i també musical! Els grups de rock comencen a vendre samarretes amb imatges i eslògans als seus concerts i acaben esdevenint un element molt popular, de tal manera que, a finals dels 80 i principis dels 90, es manté la tendència i la samarreta es consolida com una peça imprescindible dins del vestuari de gent de qualsevol edat i condició social.

L’última revolució d’aquesta peça de vestir es produeix a finals dels 90 gràcies a Internet, quan s’inicia un creixement exponencial de dissenys i apareix la possibilitat que qualsevol persona es faci la seva pròpia samarreta sense renunciar a un acabat professional. Fins i tot grans firmes del món de la moda inclouen les samarretes en els seus catàlegs.

Així arribem al segle XXI, on la samarreta ha esdevingut una peça de roba més nascuda per portar-la oculta o per sortir a l’exterior. Ara s’ha convertit en un aparador dels nostres pensaments i anhels o en un complement estètic que transmet la nostra forma d'ésser i d’expressar-nos.

Article publicat al número 14 de D'estil. 

Tornar al llistat

Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Si continua navegant, està donant el seu consentiment pel seu ús. Més informació aquí

Accepto
Top