0 items
El meu compte

Sant Miquel de Cuixà: una de les joies del romànic català al Conflent

Sant Miquel de Cuixà és una abadia de més de mil anys d’història situada als peus del Canigó. Entre els segles X i XII va ser un destacat centre econòmic, religiós i cultural, i avui constitueix un dels exemples més excepcionals del romànic català. Visitar-lo és com traslladar-se al temps del romànic.

Una mica d’història: el naixement, esplendor i decadència d’un cenobi molt significatiu

L’origen de Sant Miquel de Cuixà està vinculat a la fundació, a l’entorn del 840, del monestir de Sant Andreu d’Eixalada, destruït per una crescuda del riu Tet el 878. Els monjos supervivents es van traslladar a Sant Germà de Cuixà, en una propietat del pare Protasi, que passà a regir la comunitat.

Sota la protecció dels comtes de Cerdanya i Conflent, al llarg del segle X el monestir va augmentar exponencialment el seu patrimoni i poder. Seria llavors quan l’abat Garí va consagrar una nova església dedicada a Sant Miquel, algunes parts de la qual encara es conserven avui dia.

 

“L’origen de Sant Miquel de Cuixà està vinculat a la fundació del monestir de Sant Andreu d’Eixalada, destruït per una crescuda del riu Tet el 878”

 

Un altre personatge destacat en la història de Cuixà que, com Garí, augmentà el prestigi i la puixança del monestir i hi impulsà noves construccions, ja plenament romàniques, és l’abat Oliba (970-1046).

Cap al 1130, el claustre del monestir es reconstruí i es realitzà una imponent tribuna que segregava l’espai dels monjos de la resta de l’església, ambdues obres amb imponents treballs escultòrics en marbre.

A finals del segle XII, el monestir inicià la seva decadència i, al llarg dels segles posteriors, l’església sofrí importants reformes estructurals, com el desmuntatge de la tribuna. Després de la nacionalització dels béns eclesiàstics el 1790, els darrers monjos que l’habitaven van ser expulsats i el monestir es posà a la venda.

 

“A principis del segle XX, una part del claustre va ser adquirida per l’escultor nord-americà Georges Grey Barnard, i posteriorment traslladada al museu The Cloisters, de Nova York”

 

Al segle XIX, la coberta de l’església i el campanar nord s’esfondraren, i a principis del segle següent una part del claustre, ja disgregada al mercat d’antiquaris, va ser adquirida per l’escultor nord-americà Georges Grey Barnard, i posteriorment traslladada al museu The Cloisters, de Nova York, on es conserva actualment. Finalment, el 1933 s’inicià la restauració de l’abadia.
 

Cuixà avui: l’arquitectura i l’escultura romàniques que es conserven in situ

Malgrat totes les vicissituds que ha patit el monestir, avui dia Sant Miquel de Cuixà constitueix un dels màxims exponents del romànic català. Pel que fa a l’església, es conserva part de la construcció preromànica impulsada per Garí en les naus, amb els particulars arcs de ferradura en la zona del transsepte i l’absis central carrat.

Aquest espai està envoltat per un deambulatori, d’on emergeixen diverses capelles semicirculars, tot fruit de la remodelació empresa per Oliba, encara que amb algunes variacions efectuades amb posterioritat. També fou llavors quan es van construir els dos campanars recorreguts per les característiques arcuacions llombardes, situats a cada extrem del transsepte, dels quals només se’n conserva un.

 

“Malgrat totes les vicissituds que ha patit el monestir, avui dia Sant Miquel de Cuixà constitueix un dels màxims exponents del romànic català”

 

La part més espectacular de les construccions olibanes, però, fou el santuari a dos nivells ubicat als peus de l’església. Aprofitant el pendent natural del terreny, es creà una cripta subterrània anomenada “del Pessebre”. La seva planta és anular, i la coberta se sosté amb un sol pilar central cilíndric. Superposada a la cripta, existia la capella de la Trinitat, de la qual només se’n conserva la base dels murs. Així, amb aquest conjunt arquitectònic, Oliba aconseguia la unió visual de dos dels dogmes fonamentals de la teologia cristiana, l’Encarnació i la Trinitat en un sol edifici.

Pel que fa al claustre, a mitjan segle XX se’n reconstruí més de la meitat del perímetre (no es conserva cap de les dependències conventuals que hi anaven annexades) amb fragments d’arcades, capitells i columnes que es trobaven en les proximitats del monestir i que provenien del claustre original i de l’esmentada tribuna. L’ornamentació dels capitells, d’una factura molt destacable, és eminentment simbòlica: animals com el lleó i l’àliga, però també bestiari fantàstic i ornamentació vegetal.

 

“A mitjan segle XX es reconstruí més de la meitat del perímetre del claustre amb fragments d’arcades, capitells i columnes que es trobaven en les proximitats del monestir i que provenien del claustre original i de la tribuna”

 

Aquest racó que us proposem visitar, a través de la seva imponent arquitectura i escultura, us permetrà llegir la història marcada en els seus murs i traslladar-vos al temps del romànic en un marc incomparable.

 

Article publicat al número 32 de D'Estil.

Situació
data-picto="/FitxersWeb/67923/point-racons.png" >
Tornar al llistat

Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Si continua navegant, està donant el seu consentiment pel seu ús. Més informació aquí

Accepto
Top