0 items
El meu compte

Senderisme i trekking: una mica d’història i consells pràctics

 

El senderisme i el trekking són dues modalitats d’excursionisme amb diferents graus de dificultat que ens permeten acostar-nos al paisatge i a la cultura d’un territori tot practicant esport.

 

La idea de caminar a l’aire lliure per plaer i no per necessitat, com succeïa en temps antics, sorgeix al segle XVIII, associada al moviment romàntic que replantejava l’actitud de l’home dels països en plena industrialització vers la naturalesa, vista aleshores amb nostàlgia i admiració per primera vegada.
 

Aquesta activitat física, a priori a l’abast de qualsevol perquè no comporta una preparació destacada, ens permet gaudir de la natura i el paisatge d’un territori, així com, en moltes ocasions, dels diversos elements històrics, folklòrics i patrimonials que amaga.

 

Senderisme o trekking?
 

El senderisme, com el seu nom indica, es caracteritza pel fet de seguir senders o camins senyalitzats i homologats, que habitualment corresponen al sistema tradicional de vies de comunicació històriques de cada regió.
 

Existeixen diverses tipologies de senders homologats, amb itineraris i característiques descrits en les anomenades topoguies, que es distingeixen segons la seva longitud: els senders de gran recorregut (GR, de més de 50 km), de petit recorregut (PR, que abasta entre 10 i 50 km) i senders locals (SL, de menys de 10 km).
 

Pel que fa al trekking, la paraula prové de l’anglicisme d’origen sud-africà trek, que es començà a usar als anys vuitanta referint-se a les marxes d’aproximació dels alpinistes per l’Himàlaia o els Andes, que duraven diverses jornades, fins al peu de les muntanyes que volien ascendir on instal·laven els seus camps base.
 

A diferència del senderisme, doncs, el trekking implica uns recorreguts més extensos i de més dificultat, per paratges de qualsevol tipus, més aviat remots, sense camins senyalitzats, a través de rutes trobades o creades pels propis muntanyistes.

 

“El senderisme segueix senders o camins senyalitzats i homologats, mentre que el trekking implica uns recorreguts més extensos i de més dificultat per paratges de qualsevol tipus, més aviat remots, sense camins senyalitzats”

 

La posada a punt. Què és necessari?
 

Per practicar aquests esports és necessari tenir consciència sobre la preservació de l’entorn natural per on es transita i conèixer unes mínimes normes de supervivència i primers auxilis, especialment en el cas del trekking, que també demana una major preparació física.
 

En relació amb el material que es requereix, és important que aquest pesi el mínim possible i tingui un volum reduït. Evidentment, tot dependrà del tipus de caminada que es realitzi, sobretot si implica pernoctacions. En qualsevol cas, els elements bàsics a tenir en compte són:
 

  • Líquid per mantenir-se hidratat: eminentment aigua, però també és recomanable alguna beguda isotònica.
  • Aliments hipercalòrics, com fruits secs, barres de cereals, xocolata o menjar liofilitzat, que aporten molta energia i ocupen poc espai.
  • Roba còmoda, que, evidentment, variarà segons l’època de l’any, tot i que s’aconsella que segueixi el sistema de capes. La capa base ha de mantenir la pell seca malgrat la suor, de manera que sol estar feta de fibres sintètiques i és cenyida al cos; la segona capa serveix per retenir la calor emesa pel cos i l’aïlla del fred de l’exterior (els forros polars són ideals), i la tercera capa és per protegir de les inclemències del temps, amb elements sobretot impermeables.
  • Calçat còmode, especialment botes de muntanya amb sola antilliscant per prevenir torçades de turmell i molèsties lumbars.
  • Un mocador relativament gran, que també pot ser útil en diverses ocasions, des de protegir-se del sol fins a mullar-lo per refrescar-se o usar-lo per tapar una ferida o immobilitzar alguna part del cos en cas de lesió.

 

“Per practicar aquests esports és necessari tenir consciència sobre la preservació de l’entorn natural per on es transita i conèixer unes mínimes normes de supervivència i primers auxilis”

 

D’entre els accessoris principals que cal portar, destaquen:
 

  • La motxilla, que ha de ser resistent a les inclemències meteorològiques i s’ha d’adaptar al tipus d’excursió i material que contindrà. Ara bé, per norma general, s’ha d’adaptar bé al cos, ajustant-se per la cintura o el pit, per evitar moviments molestos durant la marxa.
  • Una navalla del tipus navalla suïssa, que és més segura pel seu sistema de tancament.
  • Protecció solar; és a dir, gorra, ulleres i crema solar.
  • Un bastó d’alumini o de fusta lleugera per fer de suport durant la marxa, proporcionar estabilitat i evitar lesions per relliscades.
  • Una llanterna, que és evidentment necessària si es pernocta, però també pot ser útil per seguretat en cas de retard en la marxa si s’acosta el capvespre.
  • Elements com el telèfon mòbil (no sempre utilitari en aquests casos), un GPS, un mapa o una brúixola, especialment en cas de no conèixer molt bé la zona.

 

Article publicat al número 35 de D'estil.

Tornar al llistat

Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Si continua navegant, està donant el seu consentiment pel seu ús. Més informació aquí

Accepto
Top