0 items
El meu compte

Tastets de teatre

Restaurants, bars, perruqueries, botigues, hotels, porteries, patis, llibreries... Qualsevol espai és vàlid per sortir a escena o, des de l’altra banda, per gaudir d’una bona representació en petit format.


Fa ja quatre anys, les habitacions d’un prostíbul madrileny van acollir, durant 10 dies, petites grans representacions teatrals de 10 minuts per a un aforament màxim de 6 persones a preus molt econòmics. Era l’inici d’un nou format teatral que naixia com una resposta més que enginyosa contra la crisi econòmica: el microteatre. Al darrere hi havia una cinquantena d’artistes, entre actors, directors i autors, disposats a no deixar-se abatre per les circumstàncies del moment.

 

"El microteatre és una forma moderna de prendre tastets de teatre en un espai on l’espectador pot sentir l’alè de l’actor al clatell mateix."

 

La proposta va caure en gràcia i la febre del microteatre s’ha començat a estendre arreu, a les grans ciutats i als petits nuclis. Restaurants, bars, perruqueries, botigues, hotels, porteries, patis o llibreries poden esdevenir, de cop i volta, petits escenaris on es representen esqueixos teatrals en miniatura.

 

Teatre de sospirs

Per als autors i actors, el microteatre representa una forma més directa d’estar visibles, lluny de les grans produccions cada cop més costoses d’engegar. És quelcom ràpid de muntar, senzill, immediat i efímer, com l’era que ens ha tocat viure. Una porta d’entrada per als autors novells i una nova experiència per als més consagrats. Per al públic, representa també, sens dubte, una nova experiència, una forma moderna de prendre tastets de teatre en un espai on la distància respecte als actors es redueix a zero, on l’espectador pot sentir l’alè de l’actor al clatell mateix. Veure microteatre vol dir, en certa manera, convertir-se en un voyeur descarat. De fet, no implica veure’l, sinó viure’l més que mai, perquè, en tractar-se d’espais tan reduïts, les emocions es poden palpar a l’instant.

 

"L’espectador es topa amb mobles, ha de creuar passadissos i obrir portes o, simplement, tancar-se en una habitació de dimensions reduïdes on no sap què hi succeirà."

 

El microteatre és un teatre minúscul, un teatre mínim, com un sospir. Un teatre que connecta amb els temps d’avui i que s’alimenta de tècniques audiovisuals modernes i del teatre clàssic, però depurant els excessos d’altres èpoques en què existia una clara franja separadora entre qui mirava i qui era vist. Ara aquesta barrera desapareix i l’espectador es topa amb mobles, ha de creuar passadissos i obrir portes o, simplement, tancar-se en una habitació de dimensions reduïdes on no sap què hi succeirà. En determinats locals on hi ha més d’un espai disponible, l’espectador pot triar l’espectacle que vol veure a la carta, com en un restaurant. Li diuen el menú del dia i ell escull. I, si té gana, se’l pot cruspir tot. És una autèntica aventura que li pot costar entre 1 i 20 minuts del seu temps i entre 1 i 5 euros per representació. Ara, la idea ja està servida. Busqueu i trieu el que us vingui més de gust d’entre totes les propostes que van sorgint, que cada cop són més.

 

Article publicat al número 27 de D'estil.

Tornar al llistat

Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Si continua navegant, està donant el seu consentiment pel seu ús. Més informació aquí

Accepto
Top