0 items
El meu compte

Una estona amb Cristóbal Colón

Nom i Cognoms: Cristóbal Colón Palasí.
Edat: 59 anys.
Lloc de naixement: Zuera (Saragossa).
Fundador i president de la cooperativa La Fageda.
Creu de Sant Jordi 2009.

 

Primer de tot, felicitats per la Creu de Sant Jordi!
Moltes gràcies.
 

Abans de crear la cooperativa La Fageda, a què es dedicava?
He estat sastre, mosso de manicomi, psicòleg i fuster...
 

Com es va sentir quan li van donar?
Doncs em vaig sentir molt content, està clar, i, al mateix temps, incòmode, perquè m’hagués estimat més que el guardó fos per a La Fageda com a institució.
 

Què és i com va sorgir la idea de La Fageda?
Vàrem fundar La Fageda l’any 1982, tot i que la idea es va començar a forjar a Saragossa l’any 1973, quan jo treballava al departament de laborteràpia de l’Hospital Psiquiàtric Provincial. Als tallers de laborteràpia hi fèiem bosses de macramé, llums de cartró o cendrers de ceràmica que s’amuntegaven, perquè no tenien gaire utilitat per a ningú. Ens vam adonar que allò no era “teràpia per al treball”, era un subterfugi, era un “com si”, un “anem a fer com si treballéssim”, quan, en realitat, sabíem que el treball és essencial en el procés vital de les persones. Després de treballar en diferents institucions psiquiàtriques, vam voler construir un projecte empresarial que generés llocs de treball per dignificar la vida d’aquestes persones. Sabíem que només es poden crear llocs de treball reals en una empresa real.
 

Quants treballadors té? Quina formació reben?
A La Fageda hi ha 250 persones ocupades, entre les quals es troben 100 professionals amb les més variades formacions de gestió, tècniques o assistencials. La resta són persones de la Garrotxa que tenen un certificat de discapacitat expedit pel Departament d’Acció Social. En funció de les seves capacitats, coneixements i grau d’autonomia, despleguen una activitat o una altra, acompanyats de la corresponent formació al lloc de treball.
 

A part dels ja coneguts iogurts, fan algun altre producte?
El juny traiem un iogurt un xic revolucionari que porta el nom d’un personatge: “El Llaminer”, amb la seva barretina i la representació de l’imaginari de la Garrotxa. És un iogurt de la família dels enriquits adreçat als paladars més exigents. A banda d’això, ja hem anunciat l’adquisició d’una fàbrica de gelats de Badalona que anava a tancar i A deixar fora vuit persones amb discapacitat. Farem gelats. Pocs, però molt bons.
 

Per què treballa amb gent amb discapacitats? Com va tenir aquesta idea?
Jo vaig deixar la sastreria que tenia muntada per anar al servei militar i, en sortir-ne, ja estava atrapat per l’interrogant que em produïa el misteri de la ment humana i de com es pot arribar a perdre, en el cas de la malaltia mental, allò de més essencial que hi ha en tot individu: la consciència d’un mateix. La pràctica ens deia que el món del treball podia ser un mitjà extraordinari per satisfer les necessitats d’aquestes persones, però, com he dit, en empreses reals.
 

Qui i com pot venir a treballar a La Fageda?
Ara mateix donem feina a totes les persones de la comarca de la Garrotxa que presenten algun grau de discapacitat psíquica o malaltia mental crònica, tenen el corresponent certificat i volen treballar, naturalment.
 

Ha tingut problemes respecte aquest tema? És a dir, hi ha gent que no vol els productes quan sap qui els fa?
Sempre es pot donar aquest cas. Però, per una banda, nosaltres no publicitem que aquests productes els fa tal o qual col·lectiu, ja que fugim del màrketing social i de vendre el iogurt per raons humanitàries, i, d’altra banda, convidem tothom qui vulgui a venir a veure la nostra granja i la nostra planta de iogurts, que es troben al bell mig del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Un cop han estat aquí, se’ls esvaeixen tots els dubtes.
 

Com se sent sabent la gran tasca social que fa? Perquè ho considera una tasca social, o no?
Sí, és social perquè La Fageda és una empresa de persones, on les persones -i no un negoci- són l’origen del projecte. És a dir que, de la mateixa manera que fem iogurts, podríem fer pollastres de granja... Com em sento? Com qualsevol persona que fa el que creu que ha de fer.
 

Què n’espera de la cooperativa? Hi ha alguna innovació planificada?
Estem en un moment en què podem ajudar altres projectes que, o bé volen incorporar una ànima al seu negoci purament econòmic, o bé, essent assistencials, volen adoptar criteris de gestió més professional que els garanteixin la sostenibilitat.
 

Després d’haver rebut un guardó tan important com la Creu de Sant Jordi, quin és el seu següent pas? Té pensada alguna altra cosa? Què n’espera del futur?
Partint de que, per definició, el futur és incert, el meu objectiu és que el projecte sobrevisqui a les persones, que no es perdin els valors que el van impulsar i que ens han permès arribar fins aquí.
 

Esperem-ho, doncs! Moltes gràcies per dedicar-nos uns instants del seu temps.

 

Entrevista publicada al número 5 de D'estil.

Tornar al llistat

Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Si continua navegant, està donant el seu consentiment pel seu ús. Més informació aquí

Accepto
Top