0 items
El meu compte

Una estona amb Xavier Zazo & Clara Brull

Xavier Zazo (Figueres, 18 de maig de 1976) i Clara Brull (Vic, 4 de febrer de 1974). Són dos joves dissenyadors, genis del patronatge, que es van trobar gairebé per casualitat a l’escola oficial d’arts aplicades Llotja de Barcelona per començar, sense saber-ho, una carrera junts i arribar a crear la seva pròpia marca (des d’aquest estiu, amb botiga inclosa). Ells són les ments pensats, els rostres i les ànimes de Zazo&Brull, una línia de roba femenina que, allunyada de qualsevol tendència, pot presumir de seguir un estil diferencial basat en històries creades per ells mateixos. Després de 10 anys de trajectòria, les seves col·leccions han recorregut espais de moda tan prestigiosos com el Saló de Moda de Barcelona, la Passarel·la Gaudí, el saló de la Moda de Madrid IFEMA, la passarel·la del 080 Barcelona Fashion, la fira Bread&Butter o les fires internacionals Ideacomo (a Como, Itàlia) i International Fashion Fair (a Tòquio, Japó). Finalistes dels premis Botón Mango Fashion Award, acaben de culminar la seva darrera col·lecció de primavera-estiu 2011, Je Regrette, un elogi a aquells que, malgrat lamentar-se, s’aixequen i continuen el camí.

Xavier Zazo i Clara Brull, tan diferents però iguals alhora, no entenen el seu treball l’un sense l’altre, i viuen el disseny de cada peça que creen com l’expressió materialitzada d’una vivència fortament intensa. En Xavier és la part més esbojarrada del tàndem, potser la més impulsiva, la més inquieta, i la Clara és l’ordre i la mesura, la creativitat pensada. D’aquesta mescla explosiva, cada temporada apareixen col·leccions de roba que, malgrat ser totalment portables en la majoria dels casos, adquireixen la categoria d’obres d’art. Per això Zazo&Brull són molt més que dissenyadors, per això són creadors d’històries i sentiments en potència.
 

La darrera vegada que ens vam trobar per entrevistar-vos, 6 anys enrere, em dèieu que el vostre somni era tenir botiga pròpia. Ara ja hi som, i és al número 315 del carrer Mallorca de Barcelona. Per què heu triat un lloc com aquest per alçar el vostre temple?
Xavier Zazo: Com que nosaltres som molt intimistes, buscàvem un local on ens sentíssim còmodes, un lloc que fos com el nostre amagatall, com la nostra cova, i aquest ho és. És una mica modernista, amb unes escales per entrar i un pati al darrere... De fet, es tracta d’una botiga-taller. Volíem que la decoració fos senzilla, blanca, però que jugués amb algun element. Per això tenim un gos gegant vermell al mig de la botiga i un conill (també vermell) damunt del mostrador. Són dues peces de dos dissenyadors belgues que, per a nosaltres, representen l’essència de la botiga, el que més ressalta.
Clara Brull: Sí, nosaltres els relacionem amb el nostre món imaginari, perquè sempre diem que expliquem històries, i aquest gos i aquest conill són surrealistes, provinents de móns imaginaris.

 

Efectivament, sempre dieu que cada col·lecció de Zazo&Brull és una història, amb títol inclòs. Aleshores, podríem dir també que cada peça esdevé un personatge dins les vostres narratives?
Brull: No, s’ha de veure en conjunt. En realitat, o bé expliquem una història o bé reflexionem sobre alguna cosa. És a dir que, a partir d’una història, extraiem elements que traspassem a les peces, i, vista la col·lecció en conjunt, et recorda la història d’on prové. Per exemple, l’estiu passat vam crear la col·lecció Bushido, que estava inspirada en els samurais, i hi havia elements que els recordaven molt, com, per exemple, les mànigues amples; o la nostra penúltima col·lecció, Fràgil, que tracta sobre la fragilitat humana, sobre com, de vegades, creiem que som súper herois i, en realitat, som tan fràgils que en qualsevol moment podem desaparèixer. Per això vam utilitzar plàstic dur, a mode d’armadura, però que, alhora, era transparent.
 

Les vostres històries no tenen mai un final feliç, oi? Vull dir que tendiu a la tragèdia, no sou gens pomposos ni ensucrats...
Brull: És veritat, totes les històries que hem explicat tenen un final tràgic, tot i que ara intentem ser una mica més optimistes. Per exemple, la nostra darrera col·lecció, que és la de primavera-estiu 2011 i es diu Je Regrette, parla sobre el lament, però sobre un lament que serveix per superar-se i continuar. És a dir, que aquesta història és tràgica però no tant.
Zazo: Suposo que la tragèdia forma part del nostre imaginari.
Brull: En aquest sentit, penso que les nostres col·leccions són una mica ingènues i fantasioses, però amb un regust agredolç; com la vida, que pot ser molt feliç, però sempre té el contrapunt amarg, perquè, en el fons, la vida és dura i costa molt fer-ho tot.

 


Ara ja heu acabat la darrera col·lecció, Je Regrette, i anireu a per una altra. No se us creuen conceptes?
Brull: No, perquè creiem que les nostres col·leccions són continuacions de les anteriors. No podem acabar-ne una, separar-nos-en completament i començar-ne una altra de nova com si no hagués passat res.
Zazo: Si t’hi fixes, totes les nostres col·leccions conformen una mena d’escala de colors.

 

Així, si haguéssim de fer una recopilació de totes les vostres històries en un sol volum, escriuríem un llibre homogeni, en conjunt?
Zazo: Home, veuries una evolució, com una seqüència. On penso que hem evolucionat molt és en el patronatge, que ara és més complex i estructurat. Aquí sí que hi ha diferències respecte el nostres inicis.
Brull: El que no ha canviat és la nostra essència, però està clar que les nostres col·leccions canvien amb nosaltres, i a la inversa. Potser quan vam començar érem més fantàstics i ara reflexionem sobre aspectes que abans ni ens paràvem a pensar. Ara reflexionem sobre la vida.

 

I entre una història i una altra, ja han passat 10 anys. Us vèieu on sou ara, teniu sensació de vertigen...
Brull: Ha sigut tot tan progressiu que, en el dia a dia, ni me n’he adonat. És quan miro enrere quan veig on érem i on som ara. Ha estat molt estrany...
Zazo: Sí, te n’adones quan la premsa et demana el currículum, o quan rebem currículums de gent que vol fer pràctiques amb nosaltres; és a dir, quan aixeques el cap del treball diari i t’atures un moment.

 

Considereu que el disseny d’autor està prou valorat al nostre país?
Brull: Rotundament, no. A més a més, et diré una cosa: aquesta temporada passada vam estar en una fira a Viena, i ens van valorar moltíssim, però també vam veure el que es fa a fora, i et puc dir amb tota seguretat que aquí hi ha gent boníssima que dóna mil voltes a la de fora, però, en canvi, no la valorem. Sempre creiem que és millor el que es fa a fora, i a fora valoren el que fan ells, com és lògic. Nosaltres som els únics que no ens donem importància. És horrorós. És un peix que es mossega la cua.
Zazo: Sense anar més lluny, pensa que amb el tema dels premis Mango vam ser els únics finalistes espanyols; en canvi, totes les entrevistes ens les van fer periodistes de fora, però no només a nosaltres, sinó també als altres finalistes.
Brull: Hauríem de marxar tots a viure a fora! De fet, ja ens ho han proposat.

 

...I la vostra resposta, quina ha estat?
Brull: La veritat és que ens fa cosa, perquè ens ha costat molt fer-nos un forat aquí, i anar a un altre país és començar de zero.
Zazo: Jo sí que marxaria!, perquè nosaltres hem apostat molt per Catalunya i, quan ja fa uns anys que estàs treballant aquí i veus que t’arriben més propostes de fora que de dins, t’agafen ganes de marxar, perquè estem parlant de moltes hores de feina, de moltes il·lusions...

 

Vosaltres que sou treballadors de mena, diríeu que la constància és la clau de l’èxit?
Brull: Em fas pensar en una cosa que ens va dir en Jean Paul Gaultier el dia del lliurament dels premis Mango. Ell ens comentava que el més important per aconseguir l’èxit no era guanyar premis, sinó treballar i tenir constància. I nosaltres ja ho fem, però, què vols que et digui?, també està molt bé guanyar! De totes maneres, sí que creiem que, sense feina, no arribes enlloc, i que, si puges ràpid, també baixes ràpid.
 

Heu estat un dels deu finalistes dels premis Mango, d’entre els quals, a més, sou els únics espanyols. Què vàreu aportar de diferent respecte els altres nou looks finalistes?
Brull: Nosaltres ja tenim un estil propi molt marcat, i penso que això és molt important, però, a banda d’aquest aspecte, crec que la nostra proposta era molt coherent, amb una essència molt ben plasmada; era una proposta molt fàcil de reconèixer, amb les peces molt relacionades entre sí.
 

Clara, tu et vesteixes de tu mateixa, oi?
Brull: Sí, generalment porto peces de les col·leccions que fem, tot i que hi ha coses que m’encanten, però que no m’hi sento identificada, perquè una cosa és Zazo&Brull i l’altra és la Clara.

 

Xavi, i quan et podràs vestir tu de Zazo&Brull? Per a quan l’home?
Zazo: En tenim moltíssimes ganes i, a més, tothom ens ho demana. Crec que aquest hivern sortirà alguna peça d’home, perquè tenim un tipus de producte que es pot adaptar perfectament a ell.
 

Sempre us poseu d’acord?, sempre aneu a la una?
Zazo: Ui, ens barallem moltíssim! Discutim..., de tot!
Brull: A més, ens fotem molta canya l’un a l’altre.
Zazo: Sí, perquè, en realitat, som molt diferents i tots dos som molt exigents.
Brull: Tot i que, amb els anys, ens hem anat adaptant. Ara pensem bastant igual, però, quan vam començar, érem la nit i el dia!
Zazo: Sí, ara hem arribat a un estat de simbiosi molt heavy; fins al punt que jo no m’imagino sense la Clara. Jo la miro i ja sé el que pensa; no ens calen les paraules.

 

Què necessiteu de l’entorn per dissenyar? Us afecta el que us digui la gent?
Zazo: No. En realitat, dissenyem el que ens dóna la gana, el que en aquell moment sentim i volem expressar, al marge de tendències. De fet, l’única cosa que necessitem és estar junts.

 

Entrevista publicada al número 14 de D'estil.

Tornar al llistat

Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Si continua navegant, està donant el seu consentiment pel seu ús. Més informació aquí

Accepto
Top